“Del hacer para tener al hacer para ser”

El 16 de octubre pasado se celebró en Caixaforum de Barcelona el acto “Organizaciones por un cambio de Paradigma”, programado por el “Observatori dona, empresa i economía” y la Cambra de comerç de Barcelona.

El apretado programa era prometedor y  efectivamente, la mañana no tuvo desperdicio. Anna Mercadé, del Observatori, actuó de moderadora ejerciendo de hilo conductor de la jornada. Desafortunadamente no llegué a la ponencia de PABLO ARETXABALA  de K2K, asesor para el cambio organizacional hacia un nuevo estilo de relaciones, de la cual salió todo el mundo encantado.

PILAR ALMAGRO, empresaria de largo y audaz recorrido creadora de “Vertisub”, dió una charla magistral meditada y personal. Como bióloga de formación dice considerar siempre LA VIDA y el respeto a sus reglas en todas las decisiones a tomar (És destacable que una empresa dedicada a correr riesgos de manera profesional no haya tenido un solo accidente mortal en todo su historial).Dice que las persona creativas muestran el camino y que el papel del empresario productivo és seguirlo…por ende el que produce está más sujeto a ser juzgado. Aconseja tener valor y aparcar las quejas, ahondar en el conocimiento para ahuyentar la superficialidad, dedicar tiempo a la meditación profunda, para dotar a la actividad de un sentido trascendente. Su máxima se resume en “Buena economía interior y Buenas relaciones exteriores”,recalcando que la interconexión debe ser sincera.

SUARA COOPERATIVA, representada por Ángels Cobo, mostró sus innovaciones en organigramas organizacionales, con un rompedor esquema asambleario y participativo.explicó Cobo como las dificultades del método asambleario se superan con nuevas metodologias para llegar a una “sintonía de pensamiento”. Me gustó mucho su proyecto de propulsar la creatividad internamente con la creación de grupos de innovación transversal, hetereogenios y complementarios, a los que se dota de infraestructura y medios para experimentar sin la presión del éxito, pero con la recompensa del conocimineto para tod@s.

ROSANA AGUDO hizo una intervención casi estelar en un estilo relajado y próximo sobre “El desafío de un mundo en plena transformación”.Reconociendo en ella algo que me era familiar, adiviné que su formación provenía de las experiencias en las comunidades “Arco iris” que surgieron en los años 80 en euskadi y cataluña, y admiré su talento para aplicar ese saber en entornos tan hostiles como el de la gran empresa pura y dura, desde su proyecto “TTI”, y en entornos más sociales con  “Lur Gozoa”,”Mirra”y “Vision to Action”.

Agudo distingue entre crecer y evolucionar, distinción que és muy apropiada en unos tiempos en que estamos rodeados de crecimiento empresarial, crecimiento económico, crecimiento personal, crecimiento demográfico, etc. Pareciera que el mensaje subliminal fuera “CRECER O MORIR”, cuando si nos paramos a usar la razón, entendemos fácilmente que en un entorno limitado el crecimiento será lógicamente también limitado.En ese sentido usar el concepto EVOLUCIÓN tranquiliza a los que tienen terror al estancamiento pero con un matiz muy distinto. Crecer implica aumento, cantidad, sin mirar de qué, aunque ésta sea indigerible. Evolución implica transformación, en general una mejora, calidad.La imagen de un gusano en metamorfosis hacia una hermosa y libre mariposa és la mejor explicación.

Por lo tanto, Agudo redefine la situación actual como de CRISIS EVOLUTIVA, y el momento actual como el de dentro de la crisálida adivinando y temiendo el mundo que nos esperará ahí fuera.

Si “Un paradigma social dominante és una imagen mental de la realidad social que guía las expectativas de una sociedad”, digamos que andamos ahora mismo aferrados a las que teníamos sabiendo que ya no valen y probando nuevas imágenes. Agudo recalca la importancia del pensamiento para cambiar el mundo. Sus múltiples iniciativas van encaminada a PROMOVER EL PASO DEL ANTIGUO AL NUEVO PARADIGMA. Huir al futuro con pavor no és la solución que ella apunta, sinó más bien comprender con cariño la cultura que iremos abandonando como una piel antigua para poder evolucionar A MEJOR. Éste matiz és el que dotará al proceso que ya estamos viviendo de excelencia a pesar de lo traumático que pueda llegar a ser.

A las personas que actúan conscientemente guiadas por un sueño que conecta con una aspiración de evolución de la humanidad las denomina CHANGE MAKERS, agentes de cambio. Éstas se caracterizan por escapar del miedo al futuro y por vivir el arte de crear RIQUEZA desde la equanimidad; O sea, entendiendo que en el hacer, todos los seres humanos, animales y vegetales estamos implicados, así como el maravilloso astro que nos sustenta: La tierra. El derecho indiscutible a existir seria uno de los pilares del nuevo paradigma. Por lo tanto, ésta nueva era se caracterizará sin duda como la del  “arte de la perfección en el servicio”.El paso del HACER al SER vendría generado por ésta empatía con la humanidad y el planeta expresado en el código “four winners”.Los pioneros tiene la tarea de llegar a generar una masa crítica que orgánicamente deje obsoleta la piel de las viejas creencias, como la indiscutibilidad del sufrimiento y la violencia. Ante una aspiración sincera de expansión de la riqueza basada en la excelencia personal, ésta empieza a existir y a diversificarse.

Destaca la importancia de SOÑAR como una raíz del cambio, ya que el sueño es el material para amasar VISIONES. Las visiones se concretan en PROYECTOS CON ALMA, los cuales:

-Tocan a la gente, llegan

-Unen corazón y mente

-motivan

-interesan

-Nos hacen evolucionar

-Se centran en el proceso más que en los resultados

-buscan ser útiles

-funcionan por proyectos

Rosana Agudo llegó a emocionar, porqué como ella dice, su misión es tender puentes para que las y los agentes de cambio puedan encauzar esas visiones , darles cuerpo, y realmente con su charla lo consiguió.

El esperado taller de generación de nuevas ideas para las organizaciones del futuro, desgraciadamente no pudo hacerse por falta de tiempo. Pepa Ninou, Silvia sabrià i Marta zaragoza , hicieron su aportación personal.

Pepa Ninou sorprendió con una detallada explicación del “Pla nacional de valors” , una iniciativa del gobierno de la generalitat dedicada a entender los valores imperantes hasta la fecha y detectar los valores emergentes que se vienen definiendo como los del nuevo paradigma. Personalmente, me pareció interesante que el gobierno dedique recursos a esto, y eran sorprendentes algunas similitudes con el discurso de R.Agudo a pesar de que no se conocían. Ninou habla de unos valores clásicos, unos contravalores y unos valores emergentes.Enmarca el contexto actual como el paso del Logos al Holos y explica la crisis actual como la expresión de la incapacidad de la humanidad para constituirse en humanidad a causa de su inmadurez mental.

Algunas creencias obsoletas serían:

-“Cuanto más dinero tengas, más feliz serás”

-“Los objetivos económicos justifican los medios usados”

-“La vida es lucha y esfuerzo”

-“El orden requiere jerarquía”

-“ExistoYo.Vosotros-nosotros no existe”

-“El reconocimiento externo és más importante que el interno”

-“Lo importante és ser productivo”

-“Las emociones se tienen que reprimir”

-“Los pensamientos no afectana anuestra realidad”

etc.

Dice Ninou que el tan minado estado del bienestar és puramente material y que le falta el componente de bienestar subjetivo.

Por lo tanto , la paradoja entre la abundancia material y la pobreza interior es el regalo del antiguo paradigma.El regreso al desarrollo de las potencialidades dormidas és el progreso que necesitamos.

Las semillas de las nuevas creencias que se insinuan tímidamente según sus observaciones serían:

-una tendencia al post-materialismo

-hacia el conocimiento integral de la persona, cultura del ser

-hacia el conocimiento e inteligencia múltiples.

-del bien propio al bien común

-de la comunicación táctica a la comunicación ética

-de hacer para tener a hacer para ser

-retorno a los valores clásicos pero sentidos, vividos

-visión transversal, sistémica, cósmica y de unidad

– cultura de la sostenibilidad y ecología

Como resumen dijo: ” Reencontrar lo que nos identifica y actuarlo es la puerta de entrada al nuevo paradigma”.

Silvia Sabrià, explicó su experiencia como emprendedora de éxito con su empresa Tick Translations, destacando lo importante que es el coraje y no dejarse paralizar por el miedo a lo desconocido, y explicó entusiasmada su innovación TPC : Trabajo profesional desde casa, con la que la trabajadora/or puede realizar un dia semanal su trabajo desde casa. Ésta iniciativa, contribuye a mejorar la conciliación laboral y personal así como reduce gastos en transporte y también emisiones de CO2.

Marta Zaragoza, fué la última ponente, y gracias a su supersónica dicción, pudo explicar en tiempo record las bases de su trabajo como mentora de emprendedoras/es.Personalmente , la aprecio muchísimo porqué ha sido mi mentora mientras fué la responsable del programa de emprendedoría de la Fundación Surt. Ella aboga con constancia por redefinir qué és una empresa integrando a las personas como el motor, material y objetivo de la misma.Apuntó el valor de la Co-responsabilidad en las empresas como pilar para conseguir alinear los proyectos individuales con los colectivos. Esto obligaría a trazar objetivos profesionales, cosa que no se suele hacer. También habló de la necesidad de definir nuevos territorios empresariales. Zaragoza defensa el desarrollo competencial como a base  imrescindible para  las organizaciones; Y aún más: que el proyecto sea compartido, de forma que todas las personas (que no recursos humanos) puedan participar en el desarrollo estratégico del mismo, generando organigramas más flexibles y orgánicos. Afirma que el capital no es lo más importante, sino las competencias, ya sean transversales, profesionales o comunes.En ese sentido , imagina una metodología de gestión, que actualmente es casi ciencia ficción,en el que se tenga en cuenta lo que la gente QUIERE HACER y MEJORAR. Esto supondría crear un entorno inteligente que posibilitara nuevas actividades y proyectos que a su vez desarrollarían las capacidades de las personas implicadas. Destaca  y reivindica una figura olvidada: el INTRAEMPRENDEDOR. son las personas que dentro del marco de una organización generan innovaciones y proyectos.

Finalmente aconseja que es importante buscar el propio referente de éxito y recuerda que los entornos adversos forjan siempre competencias transversales, haciendo una versión adaptada a la jornada del “No hay mal que por bien no venga”.

finalmente, solo apuntar que un joven empresario zaragozano, Pablo X de Innova, ha instituido un rompedor consejo de jovencísimas creativas que tienen una enorme influencia en las decisiones estratégicas de su empresa.Las razones: intuición , pasión y capacidad para generar emociones sin igual las hace innatas detectoras de tendencias.

Bueno, espero que esta reseña os sea útil a las personas que no pudísteis asistir. Esperemos que en el nuevo paradigma tampoco será necesario estar siempre físicamente en todos lados!! 🙂

Anuncis

Garoña tanca!!

 

Avui és un gran dia: La central nuclear de Garoña té els dies comptats: El 6 de juliol del 2013 será l’últim en què aquesta obsoleta instal.lació energètica posarà en marxa els seus oxidats reactors per produïr ineficients i perillosos kilowats per la nostra xarxa elèctrica.

He obert el butlletí de Greenpeace aquest matí i la notícia m’ha fet somriure , acompanyada d’una esgarrifança d’emoció. Desde aquí, GRÀCIES a tots i totes els que heu fet possible que finalment el sentit comú s’hagi imposat.

25 anys després de chernòbil, cal recordar i parlar-ne i no deixar que una experiència tan terrorrífica caigui en l’oblit. Hem d’aprendre de tanta destrucció, dolor i malatía per millorar, i posar tots el avanços al servei de les solucions viables, eficients i si pot ser, embellidores, posats a demanar.

S’ha de constatar, però que perquè al nostre país entenguem que una cosa cal fer-la, que convé i és una postura intel.ligent i moderna dur-la a terme, han de venir experts d’altres països a renyar-nos….NO es té confiança en les autoritats en la matèria “made in spain” però altrament posem l’alfombra vemella a les que ens envia europa, en aquest cas, el senyor Willy De Roovere, director general de l’agència nuclear belga . Tinc la lleugera sensació de que d’això se’n diu fer el ridícul.

L’energía nuclear és un vell dinosaure ferit que s’arrossega agonitzant, i només els seus amants cuidadors poden esgrimir-ne esquifits arguments a favor. Com monstres noucentistes de circ s’exhibeix com una rara avis amb orgull..PERÒ ALERTA!!! La seva mossegada és letal i porta sense remei “al país de irás i no tornaràs”….

Per acabar, recordar aquestes paraules de la novela gràfica Chernóbil: La zona
Autores: Francisco Sánchez (guion) / Natacha Bustos (dibujo)
Editorial: Glénat
   : “El sarcófago que cubre el cuarto reactor se está debilitando a causa de la lluvia y la erosión. Su interior contiene el combustible nuclear que permanecerá activo durante los próximos 100.000 años. Chernóbil sólo acaba de empezar”

podeu veure informació sobre chernobil a:

http://www.elmundo.es/especiales/chernobil/index.html

i de la plataforma tanquem les nuclears:

http://www.tanquemlesnuclears.org/

i com no a greenpeace:

http://www.greenpeace.es

Setembre

En aquest planeta, on dividim el temps en segles, anys, mesos, setmanes, dies, hores, minuts , segons i milèssimes de segon…hi han moments prou evocadors, com ara els inicis del mes de setembre.

Setembre, malgrat en Woody Allen ja va apropiar-se de la temàtica fa una bona colla d’anys, evoca el primer jersei després de la xafogor asfixiant de la canícula (terme encantador que em fa pensar en la meva àvia i els seus estiuegs a caldes de Bohí per escapar-ne de totes totes), i el raïm en abundància, de totes mides, colors i sabors. Em fa pensar en el compte enrere cap a l’escola que fèiem de petits però també en cels d’un blau espatarrant i un aire tan net que enlluerna. Al setembre tinc ganes sempre d’escapar …a on? on la brisa em porti. Si a l’agost és sensat fer-ho per la salud física ( i els metges ho haurien de prescriure ), fugir de la ciutat al setembre és vital per l’esperit.

Setembre és l’equilibri entre el bon temps, però ja madur, asserenat, sense imposicions, i els auguris d’un nou any climàtic que s’acosta i fan venir un pessigolleig a la panxa… Deixa ser i convida i ofereix al que l’escolta totes les menges, fruits, i llavors que afloren del corn de l’abundància. La nostàlgia de l’estiu tot just viscut arriva de sobte, tenyida de l’enyor de l’olor de fusta cremada, i de roba sobre la pell.

Setembre és un més de transició, i la feina i altres obligacions fan ombra al seu atractiu sensual.

september

Tierra y agua

“En el corazón del invierno, la helada congela lagos y ríos; el agua se vuelve tan sólida que es capaz de sostener hombres, bestias y carros. A medida que la primavera se acerca, la tierra y el agua se calientan y descongelan. ¿Qué queda entonces de la dureza del hielo? No podemos decir que ni el agua ni la tierra son diferentes ya que el hielo es solamente agua solidificada y el agua es solamente hielo derretido. Lo mismo aplica a nuestra percepción del mundo que nos rodea. El estar apegados a la realidad de los fenómenos, atormentados entre la atracción y la repulsión, por el placer y el dolor, entre ganancia y pérdida, fama y oscuridad, elogios y culpas, crea solidez en nuestra mente. Lo que tendríamos que hacer, por lo tanto, es el derretir el hielo de los conceptos en el agua viva de la libertad interior.”

Kyabje Dilgo Khyentse Rinpoche

BeCo i Emprenedoría Social

He tingut la sort de participar en un aconteixement històric aquest cap de setmana: La inauguració oficial de la plataforma BeCo, destinada a impulsar la moda ètica a catalunya i de rebot, a les espanyes.Aquesta vé apadrinada per la gran Sybila, ídol artístic de la generació dels noranta a la que pertanyo. Brandery n’ha estat la matriu , anacrònica en alguns aspectes, però possible. Per qui no n’hagi sentit a parlar, Brandery és la fira que ha volgut perllongar la glòria viscuda amb Bread&Butter a Barcelona i bé…deixem-ho aquí.

Pels que intentem desenolupar una activitat professional en el món del tèxtil dins d’uns paràmetres de nomenclatura canviant però que podem reconèixer en els adjectius de sostenibles, ètics , ecològics o de comerç just, aquesta efemèride ens ha emocionat i ens obre espectatives inesperades i engrescadores.

Les activitats es van centrar en la jornada d’ahir, dissabte 28 de gener, amb una programació intensiva i apretada, sense minuts a perdre.

Us faré una breu crònica de la primera taula rodona del dia, sobre el tema de la emprenedoria social.

El fet de ser la primera taula rodona oficial de la història d’aquest país sobre moda ètica  va dificultar que els ponents es centréssin en el tema específic a causa de la passió acumulada,però mica en mica es van anar desgranant interessants aportacions i experiències.

David Cortés, de Social innovation ecosystem, va obrir com a moderador presentant a Pepe Parguñó de Thinkingmu, a Juan Ruiz i Marta Ribas de Teixidors, a Nieves Ruiz de Bibico y a Carmen Tous de Ecoology.

Es va obrir constatant la falta de mercat interior per el producte de moda ètica, que precisa d’un canvi  d’actitud i mentalitat del consumidor standard actual, molt avesat a no haver-se d’esforçar per aconseguir una expressió de la seva individualitat. El repte és que aquesta llibertat continuï existint sense trepitjar els límits de la sostenibilitat, que actualment no existeixen, segons Parguñó. Afegeix que es tracta d’una relació entre cost i plaer aconseguit. La dificultat rau en els pressupostos que tenen els competidors “que et deixen en boles”.

N. Ruíz afirmava que la clau de cara a fer-lo competitiu està en que el producte sigui bo i competitiu, i que el “bonus track” ha de ser la seva essència ètica i sostenible.

Segons C. Tous a espanya encara cal trencar l’estigma de que la moda eco és lletja. S’ha de demostrar que l’eco-chic és possible i és trendy.Com a model de negoci ha triat el e-commerce,per evitar el marge del retailer i arribar a ser sostenible empresarialment.

Els veterans de “Teixidors” van donar per mi la lliçó magistral de la sessió amb les seves intervencions. Amb 30 anys d’experiència, han aconseguit sobreviure a tot tipus de tempestes donant feina a un grup de discapacitats que són els teixidors que hi han darrere les seves peces. M. Ribas explicava com la seva qualitat prové d’aquesta activitat artesanal que esdevé alhora terapèutica per als treballadors:  “Als peus els pedals, a la mà dreta la llançadora, a la mà esquerra la pinta, i el cap encarregat de donar les ordres al pedal correcte per aconseguir el lligat desitjat”. Impactant va ser el testimoni de que al llarg dels anys han hagut d’ocultar inicialment als clients la realitat social de la empresa per no semblar poc competitius o inclús perdre reputació professional. Realitat que es desvelava al client fidelitzat a manera de confessió gairebé culpable…!

Ribas atribueix el seu èxit a la capacitat de fer peces que desperten un vincle emocional amb el consumidor i que el fa desitjar regalar-ne a altres persones.

També N.Ruíz aposta per jerseis de llana 100% fets a mà a india i nepal que no s’espatllen mai, i que fidellitzen a la clientela que busca qualitat.

Així, una de les conclusions va ser que la nova moda haurà d’apostar per la durabilitat.

Respecte a si fer un activisme més obert o discret hi havia també diversitat de posicions. “Ecoology” aposta per seduïr i pensa que demanar al consumidor que obri guerres és massa demanar. “Thinkingmu”, en canvi, té més interès en crear un despertar que en la moda en sí,i pensa que el consumidor és l’artífex del canvi , en la lògica de que la demanda crea la oferta. L’activisme de Bíbico és una guerra personal de la seva creadora contra el gran monstre de la indústria de  la moda del qual ella prové, per demostrar que és possible treballar creant un impacte positiu.

Immersos ja en els hàbits de consum, es va apuntar la dificultat de incidir en els de les classes més baixes, mentre que la classe mitja seria més receptiva.

Totes les marques van dir no necessitar els segells de qualitat ara , per ara, ja que no els hi aportaven les ventatges desitjades en relació al cost que suposa aconseguirlos.

Carmen Tous es partidària de fer participar el client en la construcció de la marca i la seva reputació, mantenir uns preus justos per les persones i pel planeta. Treballar desde la responsabilitat de deixar un llegat a les generacions venideres. També diu que prefereixen mantenir-se sense inversors de moment “per mantenir el control del bebé”.

Còmica va ser Marta Ribes amb la seva afirmació de que “El preu és just, tan, tan just que no arriba als límits de la justícia”, per parar atenció en com ho ténen de difícil els artesans locals per competir amb els d’altres paísos.

J.Ruíz opina que “la mejor manera de comunicar la S.O.S.tenibilidad és el buen hacer”, ja que els recursos escassos sempre estan a la frontera. I que la millor manera de captar un inversor és amb un producte bo i creíble. Va resaltar la importància de crear el BALANÇ SOCIAL que reflexi la mida de l’impacte aconseguit per la empresa de manera demostrable. Actualment , l’escalabilitat va gota a gota, amb l’elecció de cadascú davant d’una prestatgería.

Va sortir també el tema de que sería just que les empreses socials estessin sotmeses a un règim fiscal especial, diferent a les empreses amb ànim de lucre.

La jornada va continuar amb més ponents, tallers, com el de “materials i processos” al que vaig participar i un espontani networking entre els assistents.

Tret d’una migranya terrible fruit de la intensitat, els nervis i els decibelis de l’entorn brandery penso que només em vaig endur experiències positives.

beco1-ecotendencia-brandery

Passejant el meu arbre

Un dia vaig trobar un arbre llençat a les escombraries, una figuera d’uns dos metres d’alt. Tenia les fulles i les arrels. Em va fer molta pena el pobre vegetal, desterrat, i m’el vaig endur. La qüestió es que l’arbre i jo varem viatjar fins a casa caminant i en metro.

La imatge era molt curiosa. Un arbre a dins d’un vagó de metro viatjant… Una amiga em va veure de lluny i després m’ho va dir: “T’he vist passant amb un arbre”…

Com seria un bosquet passejant per la ciutat? Com una tribu de turistes? o d’extraterrestres?

Com seria preocuparse de les necessitats del meu arbre com faig amb el meu gos? dur-lo al parc per prendre el sol, regar-lo ….

De vegades el humans juguem a ser immòvils. A través de la dansa o el teatre i el joc ens podem tornar com pedres, plantes, animals, objectes…

I si els vegetals juguessin a ser animals?

La figuera ara viu al balcó i aquest any ha fet quatre figues. Una la varem probar entre tots, la segona va esberlar-se al carrer en  collir la primera i les altres dues estan acabant de madurar.

“Ir siempre a más”

M’agradaria fer-vos una petita ressenya de l’aconteixement en que ahir , divendres 13 de gener, vaig participar sense haver-ho previst.

Vaig venir a Olot, la meva ciutat familiar, per fer certes gestions.El meu pare em va informar de que a les 19 hores hi havia programada una conferència de Santiago Niño-Becerra i que éll no se la perdria. Perdoneu la meva ignorància , però jo desconeixia el personatge. El meu pare no és gens donat a les idolatries, així que la curiositat em va portar fins allà.

Us preguntareu que té d’especial una conferència….Bé, tots coneixem els nostres pobles i ciutats d’orígen, i la idiosincràsia dels seus habitants poc o més. Estem parlant d’una conferència d’economia. Em jugo un matí de neteja domèstica a que fa 4 anys, el públic assistent hauria estat molt , però molt reduït i també, perquè no dir-ho, força ranci. La gran novetat va ser trobar la sala torín “overcrowded”, és a dir,plena a vessar, i d’un públic absolutament heterogeni i intergeneracional; adolescents concentrats escoltant van aconseguir emocionarme tant com persones d’edat dretes als costats de la sala. La gent vol entendre l’economia!?

No sé als vostres pobles, però coneixent Olot, us asseguro que alguna cosa està canviant, i estem parlant  d’una de les ciutats més riques de catalunya ( la suïssa catalana, li diuen, no només pel paissatge!)

La gent està preocupada pel seu futur i necessita crear noves imatges del que pot proposar-se a la vida. Aquest és un punt important. Ahir , més que entendre-ho, vaig viure-ho.Tothom intueix que el mapa que s’havia creat ja no serveix i hi ha un estat col.lectiu d’angoixa sobretot a causa de la desorientació, ja que objectivament  encara no podem parlar de catàstrofe. La bellesa de la nova situació (perdoneu, com a artista em dedico a cercar escletxes de llum) rau en el sentiment de proximitat que aporta el fet de compartir una mateixa preocupació, en la dificultat que tindrem per aconseguir una felicitat individual si els nostres veïns passen mals tràngols. Una no és carn de missa, però si ahir, a la conferència de  niño-becerra ens haguéssin dit, “doneu-vos la pau”, crec que amb tota naturalitat hauriem encaixat mans amb les persones que hi havien als nostres costats.

Us faré un petit resum del que va explicar aquest senyor , tan reconegut, autor dels llibres “El crash del 2010” i “Más allá del crash”. I perdoneu la incursió  d’una que és de lletres en un terreny tan docte.

Amb una visió històrica retrospectiva molt ample i treballant amb gran quantitat de dades, Niño-Becerra fa unes “prediccions” sobre els futurs 40 anys. M’ha quedat gravada la gràfica en que mostra el decreixement progressiu dels diferents païssos d’europa fins a l’any 50 d’aquest segle (…jo en tindré 81…i tu?) i en que la d’espanya és la que descen  més profundament.Ni grècia, ni  portugal…la grande y libre!!

Si des de la segona guerra mundial la máxima ha estat “Siempre ir a más” això s’ha esgotat. El model ja no funciona. La fantasía de la ilimitació s’ha esfumat…vivim en un planeta limitat, amb recursos materials limitats que han estat malbaratats pel model que agonitza ara. Per tant, éll parla de crisi sistèmica, no econòmica. En aquest sentit, m’encanta, perquè el missatge dels ecologistes passa a tenir credibilitat “oficial”… El que éll diu fa molt de temps que hi ha gent que ho preveia, però sense tantes dades, amb intuició, visió, empatía i llògica i poca gent n’ha fet  cas. Si l’aixeta rajava , perquè estalviar aigua?La majoría de la gent vivía en base a la idea de creixement com a  motor vital. El creixement s’ha associat al benestar i a la felicitat.

Remarca per començar la distinció entre els conceptes d’estat del benestar i proteccions socials. El primer permet el segon i va associat a la bonança econòmica. Les proteccions estan predestinades , segons éll, a anar a la baixa, sense remei.

Va dir també que no creu que es desfaci la zona euro ja que no interessa a ningú; Que catalunya , Balears, País Basc i alguna altra comunitat autònoma som “les vaques “ d’espanya, alimentant totes les regions que no donen res, només reben, i que aquesta dada que no mostren els polítcs no és sotenible; Que els percentatges amaguen xifres esfereïdores, com que el nombre de parats es molt superior al de l’any 1994,mentre que el percentatge no; Que el deute més greu a espanya és d’empreses i bancs, no el deute públic, i que per tant és molt difícil reflotar l’activitat econòmica (la banca espanyola ha comprat bons (?) al banc europeu al 30%); Que l’economía espanyola estava al 2005 com la sueca al 1975 (30 anys de retard) i que arrossega l’estigma de la baixa productivitat…

Quin escenari futur va esbossar?

El decreixement d’europa i el primer món és imparable i les generacions actuals ho hem d’encaixar adaptant els nostres “somnis  materials” (deia que en comptes de tenir cotxe podriem tenir una tele 3d a casa).Hi haurà menys producció però més productivitat… o sigui menys gent treballant però treballant amb més eficiència.Potser hi haurà un repartiment just de les hores de treball…Em va encantar quan va dir que hi hauria més temps per passejar! Evidentment, es farà imprescindible un ús racional dels recursos materials, i dels recursos humans (la gent ) va dir que es faria el mínim per evitar revoltes… mentre la gent té alguna cosa a perdre no arrisca la vida i la familia(a mi em recorda la pensió dels 400 euros).Els governs locals agafaran més força mentre els regionals i nacionals en perdran, ja que la proximitat serà important. La col.laboració i els clústers seran necessaris. Probablement d’aquí a 50/100 anys s’arribi a una estabilitat però nosaltres tenim la baixada pel davant. Cordeu-vos els cinturons!

Un amic meu em va dir que es va sentir com es devien haver sentit els avantpassats del segle X quan els hi profetitzaven la fi del món a l’any mil…

La festa s’ha acabat.

Ara cal recollir les engrunes del pastís. Com pot ser una vida en que el creixement no existeixi? És molt important  ajudar a crear models de decreixement econòmic que vagin associats als valors que ara quedaran orfes com ara status, dignitat, benestar, realització,prosperitat … A mi se m’acut (deixeu-me somiar) que caldrá transportar el creixement a àrees menys materials que l’economia com el coneixement, la creativitat, l’altruïsme i el voluntariat, l’art.

Per cert, també ahir, sortint de la conferència , vaig veure a Olot per primer cop, una noia agenollada al terra amb un vas de cartró a la mà.

Declaració d’amor

Obro aquest blog amb moltes idees i ganes de comunicar , una mica d’aquí i d’allà, amb una passió sempre present i viva: L’AMOR A AQUEST PLANETA!!!.Em sembla el lloc més acollidor de l’univers perquè  és casa. Mentre pugui gaudir de l’olor del bosc després de ploure  i de la visió de qualsevol de qualsevol paisatge que m’emocioni  val la pena formar part d’aquest gran experiment biològic…

El titol d’aquest blog em va venir al cap després d’un passeig per la costa del garraf, entre penyasegats i platges; Després de girar un revolt em va aparèixer un paisatge que em va inundar i em vaig sentir enamorada del  meu món, d’ aquest petit i solitari racó de l’univers…

IRREDEEMABLE EARTHWOMAN

Hi World!

I start this blog with lots of ideas to communicate, from here and there, with a common passion always present,always alive: THE LOVE TOWARDS THIS PLANET!!!  It seems to me the most cosy place in the hole univers because it’s home. While i can smell the woods flavour after raining,  feel the breeze in august, and stare any landscape that makes me move  , i think that it’s worth being part of this huge biological experiment…

The title came to my mind after a walk in garraf coast, over cliffs and beaches; after a bend it appeared to me a lanscape that inounded me and i felt in love with my world, this small and lonely spot in the univers…