M’agradaria fer-vos una petita ressenya de l’aconteixement en que ahir , divendres 13 de gener, vaig participar sense haver-ho previst.

Vaig venir a Olot, la meva ciutat familiar, per fer certes gestions.El meu pare em va informar de que a les 19 hores hi havia programada una conferència de Santiago Niño-Becerra i que éll no se la perdria. Perdoneu la meva ignorància , però jo desconeixia el personatge. El meu pare no és gens donat a les idolatries, així que la curiositat em va portar fins allà.

Us preguntareu que té d’especial una conferència….Bé, tots coneixem els nostres pobles i ciutats d’orígen, i la idiosincràsia dels seus habitants poc o més. Estem parlant d’una conferència d’economia. Em jugo un matí de neteja domèstica a que fa 4 anys, el públic assistent hauria estat molt , però molt reduït i també, perquè no dir-ho, força ranci. La gran novetat va ser trobar la sala torín “overcrowded”, és a dir,plena a vessar, i d’un públic absolutament heterogeni i intergeneracional; adolescents concentrats escoltant van aconseguir emocionarme tant com persones d’edat dretes als costats de la sala. La gent vol entendre l’economia!?

No sé als vostres pobles, però coneixent Olot, us asseguro que alguna cosa està canviant, i estem parlant  d’una de les ciutats més riques de catalunya ( la suïssa catalana, li diuen, no només pel paissatge!)

La gent està preocupada pel seu futur i necessita crear noves imatges del que pot proposar-se a la vida. Aquest és un punt important. Ahir , més que entendre-ho, vaig viure-ho.Tothom intueix que el mapa que s’havia creat ja no serveix i hi ha un estat col.lectiu d’angoixa sobretot a causa de la desorientació, ja que objectivament  encara no podem parlar de catàstrofe. La bellesa de la nova situació (perdoneu, com a artista em dedico a cercar escletxes de llum) rau en el sentiment de proximitat que aporta el fet de compartir una mateixa preocupació, en la dificultat que tindrem per aconseguir una felicitat individual si els nostres veïns passen mals tràngols. Una no és carn de missa, però si ahir, a la conferència de  niño-becerra ens haguéssin dit, “doneu-vos la pau”, crec que amb tota naturalitat hauriem encaixat mans amb les persones que hi havien als nostres costats.

Us faré un petit resum del que va explicar aquest senyor , tan reconegut, autor dels llibres “El crash del 2010” i “Más allá del crash”. I perdoneu la incursió  d’una que és de lletres en un terreny tan docte.

Amb una visió històrica retrospectiva molt ample i treballant amb gran quantitat de dades, Niño-Becerra fa unes “prediccions” sobre els futurs 40 anys. M’ha quedat gravada la gràfica en que mostra el decreixement progressiu dels diferents païssos d’europa fins a l’any 50 d’aquest segle (…jo en tindré 81…i tu?) i en que la d’espanya és la que descen  més profundament.Ni grècia, ni  portugal…la grande y libre!!

Si des de la segona guerra mundial la máxima ha estat “Siempre ir a más” això s’ha esgotat. El model ja no funciona. La fantasía de la ilimitació s’ha esfumat…vivim en un planeta limitat, amb recursos materials limitats que han estat malbaratats pel model que agonitza ara. Per tant, éll parla de crisi sistèmica, no econòmica. En aquest sentit, m’encanta, perquè el missatge dels ecologistes passa a tenir credibilitat “oficial”… El que éll diu fa molt de temps que hi ha gent que ho preveia, però sense tantes dades, amb intuició, visió, empatía i llògica i poca gent n’ha fet  cas. Si l’aixeta rajava , perquè estalviar aigua?La majoría de la gent vivía en base a la idea de creixement com a  motor vital. El creixement s’ha associat al benestar i a la felicitat.

Remarca per començar la distinció entre els conceptes d’estat del benestar i proteccions socials. El primer permet el segon i va associat a la bonança econòmica. Les proteccions estan predestinades , segons éll, a anar a la baixa, sense remei.

Va dir també que no creu que es desfaci la zona euro ja que no interessa a ningú; Que catalunya , Balears, País Basc i alguna altra comunitat autònoma som “les vaques “ d’espanya, alimentant totes les regions que no donen res, només reben, i que aquesta dada que no mostren els polítcs no és sotenible; Que els percentatges amaguen xifres esfereïdores, com que el nombre de parats es molt superior al de l’any 1994,mentre que el percentatge no; Que el deute més greu a espanya és d’empreses i bancs, no el deute públic, i que per tant és molt difícil reflotar l’activitat econòmica (la banca espanyola ha comprat bons (?) al banc europeu al 30%); Que l’economía espanyola estava al 2005 com la sueca al 1975 (30 anys de retard) i que arrossega l’estigma de la baixa productivitat…

Quin escenari futur va esbossar?

El decreixement d’europa i el primer món és imparable i les generacions actuals ho hem d’encaixar adaptant els nostres “somnis  materials” (deia que en comptes de tenir cotxe podriem tenir una tele 3d a casa).Hi haurà menys producció però més productivitat… o sigui menys gent treballant però treballant amb més eficiència.Potser hi haurà un repartiment just de les hores de treball…Em va encantar quan va dir que hi hauria més temps per passejar! Evidentment, es farà imprescindible un ús racional dels recursos materials, i dels recursos humans (la gent ) va dir que es faria el mínim per evitar revoltes… mentre la gent té alguna cosa a perdre no arrisca la vida i la familia(a mi em recorda la pensió dels 400 euros).Els governs locals agafaran més força mentre els regionals i nacionals en perdran, ja que la proximitat serà important. La col.laboració i els clústers seran necessaris. Probablement d’aquí a 50/100 anys s’arribi a una estabilitat però nosaltres tenim la baixada pel davant. Cordeu-vos els cinturons!

Un amic meu em va dir que es va sentir com es devien haver sentit els avantpassats del segle X quan els hi profetitzaven la fi del món a l’any mil…

La festa s’ha acabat.

Ara cal recollir les engrunes del pastís. Com pot ser una vida en que el creixement no existeixi? És molt important  ajudar a crear models de decreixement econòmic que vagin associats als valors que ara quedaran orfes com ara status, dignitat, benestar, realització,prosperitat … A mi se m’acut (deixeu-me somiar) que caldrá transportar el creixement a àrees menys materials que l’economia com el coneixement, la creativitat, l’altruïsme i el voluntariat, l’art.

Per cert, també ahir, sortint de la conferència , vaig veure a Olot per primer cop, una noia agenollada al terra amb un vas de cartró a la mà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s